El Palau de Valldaura

 
Dins del torrent de Valldaura hi trobem les runes del que havia estat l'antic Palau de Valldaura de mitjans del segle XII. Primer es va intentar consolidar un monestir benedictí però ben aviat van veure que no reunia les condicions adients i els monjos es van traslladar a Santes Creus. A primers del segle XIII va passar a ser propietat de la casa comtal de Barcelona, la qual hi va fer obres per poder fer-hi estades reials puntuals, i fins i tot s'hi va construir una capella. La decadència s'agreujà al segle XVI i el 1605 ja estava en ruïnes. Actualment hi ha la voluntat de fer-hi alguna restauració. Més informació: Palau de Valldaura 

L'itinerari circular que proposem surt de l'àrea de Can Coll resseguint el torrent de Valldaura, passant per can Cerdà, i retornant pel camí que passa per sota del turó d'en Cerdà i deixant a llevant la serra d'en Masriera. Són 8 km que es poden fer en unes 2.15 a 2.30 h. Track

Torrent de Valldaura

Camí del Palau de Valldaura seguint la vall de Valldaura

Antic Palau de Valldaura a finals d'abril de 2023

Fons de la vall d'en Fotja 

Camí de can Coll amb traces de roderes antigues

Itinerari geològic des de Molins de Rei

 

En la publicació Guia geològica de Collserola, editada el novembre de 2008 pel Parc de Collserola, hi ha una sèrie d'itineraris de caire geològic molt interessants per poder seguir-los mitjançant excursions curtes. La guia es complementa amb una informació molt detallada dels aspectes geològics, naturals i també patrimonials. A la imatge de dalt fil·lites de l'Ordovicià al coll d'en Cuiàs (o dels Frares) Coordenades UTM 420199,4584565.

L'itinerari suggerit és només de 5 km i es pot fer en una hora i mitja com a màxim, la qual cosa permet examinar bé les diverses roques que es van trobant. S'inicia al mateix castell de Castellciuró fins al coll de Can Bofill, davalla a Sant Pere de Romaní i retorna al punt d'origen. Vegeu les imatges d'algunes de les roques que trobarem. Track de Wikilog

Pissarres amb capes de quars al coll de Can Bofill (UTM 419760,4585182)

A la font de Can Bofill o de la Tartana hi trobem tova calcària (color clar sota el broc)
formada per la precipitació del carbonat càlcic que porta dissolt l'aigua

Absis de Sant Pere de Romaní

Sota el mur baix de pedra que hi ha darrere l'absis de Sant Pere de Romaní
hi ha capes inclinades de gresos calcaris

Pissarres amb filons de quars blanc al camí de Sant Pere de Romaní a Castellciuró
(UTM 419202,4584761)

Darrere del banc hi ha calcàries al damunt (Silurià)
Castellciuró

Paret del Castellciuró construïda amb pissarres, calcàries, quars i gres
El gres vermell és una roca d'origen continental com les que hi ha al proper massís d'Ordal
El gres ocre té aquesta tonalitat per l'òxid de ferro que conté

Paret del Castellciuró amb Opus spicatum procedent del castell original el s.VIII

Més mostres de la barreja constructiva amb calcàries, pissarres, quars i gresos

La Rierada i Can Calopa des de Santa Creu

Aquest itinerari s'inicia i acaba a Santa Creu d'Olorda en un recorregut d'11 km que es poden fer entre 3 i 3.30 h amb un desnivell acumulat de 373 m. Després d'un tram de carena cal davallar a la Rierada i seguir-la fins a can Santoi on prendem el PR C-165 que ens retornarà al punt d'inici Track

Tot i que la Rierada a vegades la trobem amb poca aigua, sempre té un cabal continuat

Bosc a la Rierada prop de can Santoi

Un bon bosc de pi blanc seguint el PR C-165 camí de can Calopa

Més amunt hi ha força roures

Can Calopa de Dalt és una masia del segle XVI, la qual actualment acull el projecte L'Olivera-Can Calopa consistent en un espai format per la masia, la recuperació d'unes vinyes i un petit celler. També s'hi pot fer un esmorzar o un dinar complementat amb un tast de vins.

El Paleozoic a Collserola (Volta a Santa Creu)

La volta al puig d’Olorda permet fer un curt itinerari d’interès geològic d’una àrea que correspon al període que va dels 390 als 300 milions d’anys, la qual va estar sotmesa al plegament hercinià fa 230 milions d’anys.

La pedrera dels Ocells

El recorregut de l’itinerari inclou la pedrera dels Ocells, el coll de Can Ribes, la masia de can Farrés, les antigues pedreres de Can Farrés i de Santa Creu d’Olorda, seguint l’ordre proposat hi ha un total de 4,4 km que es poden fer aproximadament en 1 h. 20 min i sense grans desnivells Track de Wikiloc

La pedrera dels Ocells

Després de deixar enrere l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda, on hi ha l’església documentada des del 1032, arribem immediatament a la pedrera dels Ocells que és una antiga pedrera abandonada on s’havien explotat les pissarres negres del Silurià d’un intens color negre degut al seu elevat contingut de matèria orgànica. També cal destacar el fenomen del drenatge àcid de l’entorn que li dona un bigarrat acoloriment per l’oxidació dels sulfurs de ferro que hi ha a les pissarres. Info sobre la pedrera.

La pedrera dels Ocells amb la boca de la mina i l’aigua amb presència d’òxids i
hidròxids de ferro —limonita— i pissarres (Fotos de 2006)

Informació de l'itinerari

Tant sobre la pedrera dels Ocells com sobre la resta dels diferents punts d’interès geològic del recorregut hem considerat essencial incloure un extracte de la magnífica Guia de Geologia de Collserola editada el 2008 pel Consorci del Parc de Collserola així com l'enllaç amb la Guia Geològica del Baix Llobregat, que descriu de forma més exhaustiva els punts de l'itinerari que proposem.

Coll de Can Ribes
Als entorns del coll de Can Ribes, al marge dret del camí que duu a Molins de Rei, hi ha capes de pocs cm de roques sedimentàries de composició silícica i coloració negra o fosca deguda a la presència de partícules carbonoses. Es tracta de lidites, que han estat utilitzades com a pedra de toc per determinar la puresa de l’or i l’argent.

Lidites prop del coll de Can Ribes (Guia de Geologia de Collserola)

Masia de can Ferrers

Pedrera de Can Ferrers (o Farrés)

L’itinerari passa per la masia de can Ferrers, la seva mina i la font i arriba a l’antiga pedrera de Can Ferrers, un gran amfiteatre on hi afloren roques calcàries del Silurià superior-Devonià inferior. Tot i que quan es van dipositar aquests sediments calcaris, aquests cobrien les pissarres negres més antigues, els processos tectònics –plegaments–  i l’erosió han deixat l’aflorament reduït a zones com el puig d’Olorda, el turó de Montcada i el casquet de Castellciuró, entre d’altres. Aquestes calcàries contenen fòssils marins com ara cefalòpodes ortoceràtids.

Pedrera de can Ferrers

En aquest antic front de pedrera es pot veure una estructura de deformació amb plecs i petits encavalcaments produïda durant l’orogènia herciniana amb les capes sedimentàries molt ben delimitades a simple vista.

Pedrera de Santa Creu d’Olorda

Deixem la pedrera de Can Farrés sense perdre alçada i arribem de seguida a l’antiga pedrera de Santa Creu d’Olorda, les roques calcàries de la qual s’han explotat, bàsicament, per a l’obtenció del ciment portland, una indústria explotada successivament per les empreses La Auxiliar de la Construcción, S.A., Cementos Molins i CEMEX a partir de 1921. Petita història de l’explotació de la pedrera de Santa Creu d’Olorda.

Les roques de les pedreres de Can Ferrers i del Sanson són del Devonià i del Silurià (Paleozoic) són calcoesquists i calcàries argiloses, calcàries noduloses amb pissarres sericítiques i pissarres ampelítiques amb fil·lites i sericites.

Imatges de la pedrera del Sanson amb els estrats calcaris ben visibles i les antigues instal·lacions sense servei amb imatges fetes l'any 2021. Damunt d'aquestes ratlles, cim del puig d'Olorda.

Independentment del nom de la societat explotadora, moltíssima gent s’ha referit sempre a la fàbrica com el Sanson, nom comercial d’un dels primers ciments portland artificials que van sortir dels seus forns.

Anteriorment, les roques calcàries es van fer servir poc com a pedra de construcció d’estructures agràries, perquè s’escollien materials més fàcils de treballar. Això no obstant, durant el segles XVIII i XIX s’inicià el seu ús com a roca ornamental. En particular la calcària “griotte”, present a Olorda, ha estat emprada en escultura i arquitectura arreu d’Europa. Una bona mostra la tenim a bcnsostenible.cat on, sota el títol Les calcàries del Devonià al mur de la casa de Martí Trias se’ns mostra la tanca d’aquesta casa de la carretera del Carmel de Barcelona.

Mur de la casa modernista Martí Trias construïda el 1905 a la part alta del Park Güell. 

Foto de S. Valenzuela García.

 

La riera de Vallvidrera o de la Rierada

La riera de Vallvidrera, també coneguda com la Rierada, té un recorregut de 12,1 km des del seu naixement als peus dels turons de Can Pasqual, on hi ha el pantà de Vallvidrera, fins a la seva desembocadura al Llobregat, a Molins de Rei.

L'itinerari proposat és resseguir tot el seu curs davallant primer fins a les Planes per dirigir-se després a can Balasc i retrobar el curs de la riera a can Bosquets, des d'on ja pren una direcció est-oest que permet recollir les aigües dels torrents del vessant nord de Collserola. Es tracta de seguir el seu curs en un itinerari d'uns 12,1 km i unes 3 h 30 min de camí, sense gaires desnivells, i que en algunes ocasions fa que haguem de travessar la riera, que pot arribar a dur un bon cabal en cas de pluges sostingudes. Totes les fotos estan fetes a la primavera llevat de dues fetes a principis de tardor. Track

A la Rierada hi trobem un magnífic bosc de ribera (imatges dels seus arbres) afavorit per l'existència d'un cabal constant durant tot l'any i una climatologia favorable. Bosc de ribera del Parc Natural de Collserola

Salt d'aigua de la Resclosa

Preocupació pel futur de la riera de Vallvidrera

En l'estudi d'abril de 2020 que van fer les seccions d'Ecologia i de Zoologia i Antropologia Biològica de la Universitat de Barcelona, es "[...] destaca la importància de la conca de la riera de Vallvidrera, tant pel manteniment d'ambients i espècies de conservació prioritària com pel seu paper estratègic com a connector ecològic" pel fet que aquesta riera és l'únic curs d'aigua permanent de la serra de Collserola. Al mateix temps, els resultats obtinguts de les observacions dels darrers anys mostren, a través de diferents indicadors biològics com els macroinvertebrats, insectes del grup dels odonats i el propi bosc de ribera, entre altres, una degradació de la riera de Vallvidrera. Aquest fet posa de relleu la seva fragilitat i és motiu de preocupació pels investigadors que han participat en l'estudi, comptant a més a més amb l'impacte negatiu dels futurs plans d'actuació urbanística que es pretenen dur a terme (Valoració estat ecològic de la riera de Vallvidrera). La mateixa preocupació ha estat manifestada per la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola en La riera de Vallvidrera d'octubre de 2020.

Casino de la Rabassada i fonts de l'entorn

Imatge del 1911 de l'enorme escalinata del Gran Casino de la Rabassada 

El 2021 el mateix Casino en el ruïnós estat actual. Cent anys separen ambdues imatges 

Aquest és un itinerari amb un doble interès. D'una banda les vuit fonts, part de les quals són un reflex de la cultura de les fontades com a forma d'esbargiment de les classes populars de la Barcelona de finals del segle XIX i primera meitat del segle passat i, de l'altra, dos indrets de la Serra que avui són testimonis muts i desolats de dues funcions ben diferents que força anys enrere també es van ubicar a Collserola: la Ciudad de los muchachos dins de la finca de Can Puig i el Gran Casino de la Rabassada.

L'itinerari s'inicia i acaba al coll Serola (Vista Rica) amb un recorregut de 8,6 km que es pot fer en unes 2 h. 50 min de camí efectiu. Primer farem les fonts de la capçalera de la vall de Sant Medir i després les de la Rabassada amb el Casino. Track de Wikiloc

Font Groga

De les fonts és digne d'assenyalar que les fonts Groga, d'en Sert, d'en Ribas, de la Rabassada i del Rabassalet són fonts monumentals en el sentit que, més enllà del punt on flueix l'aigua. hi ha un parament d'obra que a la vegada que dona a l'indret la imatge que el fa diferent dels altres, també dona un acolliment al visitant, sovint amb bancades i taules. Imatges de totes les vuit fonts

Per saber-ne més sobre les fonts

Font d'en Sert

Masia de can Puig on es va ubicar la Ciudad de los muchahos. Per saber-ne més

Font de la Rabassada

Font d'en Ribas

Arribem a les esmentades ruïnes del Gran Casino de la Rabassada. Per saber-ne més

Font del Rabassalet, a partir de la qual anem retornant al coll Serola, passant abans per la darrera font que és la de la Salamandra

Font de la Salamandra