dilluns, 12 d’abril de 2021

El Paleozoic a Collserola (Volta a Santa Creu)

La volta al puig d’Olorda permet fer un curt itinerari d’interès geològic d’una àrea que correspon al període que va dels 390 als 300 milions d’anys, la qual va estar sotmesa al plegament hercinià fa 230 milions d’anys.

La pedrera dels Ocells

El recorregut de l’itinerari inclou la pedrera dels Ocells, el coll de Can Ribes, la masia de can Farrés, les antigues pedreres de Can Farrés i de Santa Creu d’Olorda, seguint l’ordre proposat hi ha un total de 4,4 km que es poden fer aproximadament en 1 h. 20 min i sense grans desnivells Track

La pedrera dels Ocells

Després de deixar enrere l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda, on hi ha l’església documentada des del 1032, arribem immediatament a la pedrera dels Ocells que és una antiga pedrera abandonada on s’havien explotat les pissarres negres del Silurià d’un intens color negre degut al seu elevat contingut de matèria orgànica. També cal destacar el fenomen del drenatge àcid de l’entorn que li dona un bigarrat acoloriment per l’oxidació dels sulfurs de ferro que hi ha a les pissarres. Info sobre la pedrera.

La pedrera dels Ocells amb la boca de la mina i l’aigua amb presència d’òxids i
hidròxids de ferro —limonita— i pissarres (Fotos de 2006)

Informació de l'itinerari
Tant sobre la pedrera dels Ocells com sobre la resta dels diferents punts d’interès geològic del recorregut hem considerat essencial incloure un extracte de la magnífica Guia de Geologia de Collserola editada el 2008 pel Consorci del Parc de Collserola així com l'enllaç amb la Guia Geològica del Baix Llobregat, que descriu de forma més exhaustiva els punts de l'itinerari que proposem.

Coll de Can Ribes
Als entorns del coll de Can Ribes, al marge dret del camí que duu a Molins de Rei, hi ha capes de pocs cm de roques sedimentàries de composició silícica i coloració negra o fosca deguda a la presència de partícules carbonoses. Es tracta de lidites, que han estat utilitzades com a pedra de toc per determinar la puresa de l’or i l’argent.
Lidites prop del coll de Can Ribes (Guia de Geologia de Collserola)
Masia de can Ferrers

Pedrera de Can Ferrers (o Farrés)

L’itinerari passa per la masia de can Ferrers, la seva mina i la font i arriba a l’antiga pedrera de Can Ferrers, un gran amfiteatre on hi afloren roques calcàries del Silurià superior-Devonià inferior. Tot i que quan es van dipositar aquests sediments calcaris, aquests cobrien les pissarres negres més antigues, els processos tectònics –plegaments–  i l’erosió han deixat l’aflorament reduït a zones com el puig d’Olorda, el turó de Montcada i el casquet de Castellciuró, entre d’altres. Aquestes calcàries contenen fòssils marins com ara cefalòpodes ortoceràtids.

Pedrera de can Ferrers

En aquest antic front de pedrera es pot veure una estructura de deformació amb plecs i petits encavalcaments produïda durant l’orogènia herciniana amb les capes sedimentàries molt ben delimitades a simple vista.

Pedrera de Santa Creu d’Olorda

Deixem la pedrera de Can Farrés sense perdre alçada i arribem de seguida a l’antiga pedrera de Santa Creu d’Olorda, les roques calcàries de la qual s’han explotat, bàsicament, per a l’obtenció del ciment portland, una indústria explotada successivament per les empreses La Auxiliar de la Construcción, S.A., Cementos Molins i CEMEX a partir de 1921. Petita història de l’explotació de la pedrera de Santa Creu d’Olorda.

Les roques de les pedreres de Can Ferrers i del Sanson són del Devonià i del Silurià (Paleozoic) són calcoesquists i calcàries argiloses, calcàries noduloses amb pissarres sericítiques i pissarres ampelítiques amb fil·lites i sericites.



Imatges de la pedrera del Sanson amb els estrats calcaris ben visibles i les antigues instal·lacions sense servei amb imatges fetes l'any 2021. Damunt d'aquestes ratlles, cim del puig d'Olorda.

Independentment del nom de la societat explotadora, moltíssima gent s’ha referit sempre a la fàbrica com el Sanson, nom comercial d’un dels primers ciments portland artificials que van sortir dels seus forns.

Anteriorment, les roques calcàries es van fer servir poc com a pedra de construcció d’estructures agràries, perquè s’escollien materials més fàcils de treballar. Això no obstant, durant el segles XVIII i XIX s’inicià el seu ús com a roca ornamental. En particular la calcària “griotte”, present a Olorda, ha estat emprada en escultura i arquitectura arreu d’Europa. Una bona mostra la tenim a bcnsostenible.cat on, sota el títol Les calcàries del Devonià al mur de la casa de Martí Trias se’ns mostra la tanca d’aquesta casa de la carretera del Carmel de Barcelona.

Mur de la casa modernista Martí Trias construïda el 1905 a la part alta del Park Güell. 
Foto de S. Valenzuela García.










 



dijous, 8 d’abril de 2021

La riera de Vallvidrera o de la Rierada


























La riera de Vallvidrera, també coneguda com 
la Rierada, té un recorregut de 12,1 km des del seu naixement als peus dels turons de Can Pasqual, on hi ha el pantà de Vallvidrera, fins a la seva desembocadura al Llobregat, a Molins de Rei.



























L'itinerari proposat és resseguir tot el seu curs davallant primer fins a les Planes per dirigir-se després a can Balasc i retrobar el curs de la riera a can Bosquets, des d'on ja pren una direcció est-oest que permet recollir les aigües dels torrents del vessant nord de Collserola. Es tracta de seguir el seu curs en un itinerari d'uns 12,1 km i unes 3 h 30 min de camí, sense gaires desnivells, i que en algunes ocasions fa que haguem de travessar la riera, que pot arribar a dur un bon cabal en cas de pluges sostingudes. Totes les fotos estan fetes a la primavera llevat de dues fetes a principis de tardor. 
Track





























A la Rierada hi trobem un magnífic bosc de ribera (imatges dels seus arbres) afavorit per l'existència d'un cabal constant durant tot l'any i una climatologia favorable. 
Bosc de ribera del Parc Natural de Collserola









Salt d'aigua de la Resclosa

Preocupació pel futur de la riera de Vallvidrera
En l'estudi d'abril de 2020 que van fer les seccions d'Ecologia i de Zoologia i Antropologia Biològica de la Universitat de Barcelona, es "[...] destaca la importància de la conca de la riera de Vallvidrera, tant pel manteniment d'ambients i espècies de conservació prioritària com pel seu paper estratègic com a connector ecològic" pel fet que aquesta riera és l'únic curs d'aigua permanent de la serra de Collserola. Al mateix temps, els resultats obtinguts de les observacions dels darrers anys mostren, a través de diferents indicadors biològics com els macroinvertebrats, insectes del grup dels odonats i el propi bosc de ribera, entre altres, una degradació de la riera de Vallvidrera. Aquest fet posa de relleu la seva fragilitat i és motiu de preocupació pels investigadors que han participat en l'estudi, comptant a més a més amb l'impacte negatiu dels futurs plans d'actuació urbanística que es pretenen dur a terme (Valoració estat ecològic de la riera de Vallvidrera). La mateixa preocupació ha estat manifestada per la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola en La riera de Vallvidrera d'octubre de 2020.

dilluns, 15 de març de 2021

Casino de la Rabassada i fonts de l'entorn

Imatge del 1911 de l'enorme escalinata del Gran Casino de la Rabassada 
El 2021 el mateix Casino en el ruïnós estat actual. Cent anys separen ambdues imatges 

Aquest és un itinerari amb un doble interès. D'una banda les vuit fonts, part de les quals són un reflex de la cultura de les fontades com a forma d'esbargiment de les classes populars de la Barcelona de finals del segle XIX i primera meitat del segle passat i, de l'altra, dos indrets de la Serra que avui són testimonis muts i desolats de dues funcions ben diferents que força anys enrere també es van ubicar a Collserola: la Ciudad de los muchachos dins de la finca de Can Puig i el Gran Casino de la Rabassada.


L'itinerari s'inicia i acaba al coll Serola (Vista Rica) amb un recorregut de 8,6 km que es pot fer en unes 2 h. 50 min de camí efectiu. Primer farem les fonts de la capçalera de la vall de Sant Medir i després les de la Rabassada amb el Casino. Track
Font Groga

De les fonts és digne d'assenyalar que les fonts Groga, d'en Sert, d'en Ribas, de la Rabassada i del Rabassalet són fonts monumentals en el sentit que, més enllà del punt on flueix l'aigua. hi ha un parament d'obra que a la vegada que dona a l'indret la imatge que el fa diferent dels altres, també dona un acolliment al visitant, sovint amb bancades i taules. Imatges de totes les vuit fonts

Font d'en Sert
Masia de can Puig on es va ubicar la Ciudad de los muchahosPer saber-ne més
Font de la Rabassada
Font d'en Ribas
Arribem a les esmentades ruïnes del Gran Casino de la Rabassada. Per saber-ne més
Font del Rabassalet, a partir de la qual anem retornant al coll Serola,
passant abans per la darrera font que és la de la Salamandra
Font de la Salamandra



 

divendres, 26 de febrer de 2021

Tibidabo

 

Amb els seus 516 m d'altitud, el Tibidabo és el cim més alt de la serra de Collserola, i en ell hi conflueixen una bona part dels camins del Parc Natural. Un dels itineraris més atractius és el d'assolir-lo pel vessant nord recorrent el fondal de la Budellera amb el seu magnífic bosc d'alzines i roures. El recorregut que proposem passa també pel nucli antic de Santa Maria de Vallvidrera i la Vil·la Joana, al costat de la qual hi ha l'edifici del Centre d'Informació del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Consorci que l'administra. Les fotografies d'aquest itinerari estan preses en diverses èpoques de l'any.


























Es tracta d'un itinerari de 15 km amb un bon desnivell perquè a més del cim del Tibidabo també assoleix el turó de Can Pasqual, que amb els seus 470 m és segon cim més alta de la serra. Aquest itinerari es pot fer en 4 h 15 min, però es pot escurçar, baixant molt el desnivell d'altitud acumulada, si deixem de fer el darrer cim i decidim seguir la pista per anar directament al coll de Can Cuiàs, on comença i acaba l'itinerari, estalviant de pas 3 km de recorregut i 45 min de trajecte. Track sencer


























Font de Can Llevallol, situada en un indret molt humit i frescal (2014)


























Font de l'Espinagosa, a prop del pantà de Vallvidrera en un entorn recentment endreçat (2014)


























Pantà de Vallvidrera en un moment amb força aigua (2016) i just deixant el pantà, camí de Santa Maria de Vallvidrera trobarem a la dreta la Mina Grott construïda per traslladar aigua des del pantà a l'antic municipi de Sarrià. 


























Santa Maria de Vallvidrera, nucli antic del municipi de Vallvidrera (2014)





























Vil·la Joana on Mossèn Cinto Verdaguer hi feu estada i on va morir el 1902 (Foto de 2016)


























Bosc exuberant pujant al coll de la Vinassa


























La font d'en Canet sempre acostuma a rajar (2011)





















A la imatge superior en blanc i negre podem veure el cim del Tibidabo l'any 1886 amb la primera capella, traslladada i encastada posteriorment al nou edifici una vegada restaurada. A la foto en color el Temple Expiatori del Sagrat Cor l'any 2010


























Durant algun hivern hi cau una nevada, però la més recent del 2010 (imatge) va ser notable





























Des del cim del Tibidabo hi ha una gran vista de la ciutat de Barcelona (2006)


























A més dels interessants edificis que hi ha al cim del Tibidabo (detallats a l'enllaç del principi), destaca l'Observatori Fabra que data de 1904 amb registres meteorològics de gran valor climatològic per la seva antiguetat. Imatge de 2008


























La font de la Budellera està situada en una frondosa raconada (2018)


























La de la Budellera és una font que acostuma a rajar sempre (2018)


























Important massa forestal al clot i torrent de la font Budellera (2018)


























Si optem per fer l'itinerari llarg assolirem la carena del turó de Can Pasqual de la imatge (2016)


























Molt a prop del pantà i en el camí que duu a Santa Maria de Vallvidrera hi ha la Mina Grott construïda el 1908 per traslladar aigua des del pantà a l'antic municipi de Sarrià. Foto del 2006.


























L'itinerari acaba on ha començat, al coll de Can Cuiàs on l'any 1228 havia existit un petit monestir de monges sota el nom de Sant Joan de l'Erm. Actualment existeix el llibre de Raimon Masdéu i Térmens El monestir femení de Sant Joan de l'Erm (1228-1466) publicat l'any 2019 per l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Foto del 2008.

diumenge, 14 de febrer de 2021

La Vall de Sant Medir

 

La Vall de Sant Medir és un dels indrets de Collserola on podem gaudir d'una exuberant vegetació constituïda per un dens bosc mixt d'alzina i roures, que passa a ser bosc de ribera al fons de la vall i als torrents que hi menen. La imatge de dalt és presa al torrent de la Salamandra, a la capçalera de la vall.



Per recórrer aquesta vall recomanem fer un itinerari que podem començar al coll Serola (397 m), o Vista Rica, davallant fins a la font Groga i seguir el torrent de la Salamandra fins a Sant Medir, després anirem al pantà de Can Borrell, el forn ibèric i Sant Adjutori, enfilant finalment el Pas del Rei i el turó del Maltall o de la Magarola (430) per retornar al coll Serola. Seran 11 km que es poden en unes 3 h 40 min. Track














Font Groga, envoltada per un magnífic bosc amb uns notables roures. A Collserola, els roures els trobem en el vessant nord junt amb l'alzinar. Domina el roure martinenc (Quercus pubescens) i el roure cerrioide (Quercus cerrioides), el qual esdevé una forma híbrida del primer. També hi ha alguns exemplars de roure africà (Quercus canariensis) i alguns de fulla gran (Quercus petraea). Per la complexitat per poder-los conèixer, recomanem el llibre Atles dels arbres de Collserola de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010.














De la font Groga a Sant Medir resseguim un camí per dins d'un frondós bosc de ribera amb oms, àlbers, pollancres, freixes, plàtans, salzes i robínies.














L'ermita de Sant Medir és una capella romànica, actualment restaurada, on cada 3 de març té lloc un popular aplec. També és prou coneguda la llegenda de Sant Medir.


























Font de Sant Medir



Pantà de Can Borrell


Forn ibèric

Sant Adjutori














A la carena que va del turó de Valldaura al turó de Sant Cebrià hi ha un magnífic bosc mixt d'alzina i roures, mentre que a la zona més alta i assolellada que dona a la ciutat de Barcelona hi ha arboços i bosquets de pi pinyer. El pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues el trobem a les zones baixes del vessant de Sant Cugat.