dilluns, 12 d’abril de 2021

El Paleozoic a Collserola (Volta a Santa Creu)

La volta al puig d’Olorda permet fer un curt itinerari d’interès geològic d’una àrea que correspon al període que va dels 390 als 300 milions d’anys, la qual va estar sotmesa al plegament hercinià fa 230 milions d’anys.

La pedrera dels Ocells

El recorregut de l’itinerari inclou la pedrera dels Ocells, el coll de Can Ribes, la masia de can Farrés, les antigues pedreres de Can Farrés i de Santa Creu d’Olorda, seguint l’ordre proposat hi ha un total de 4,4 km que es poden fer aproximadament en 1 h. 20 min i sense grans desnivells Track

La pedrera dels Ocells

Després de deixar enrere l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda, on hi ha l’església documentada des del 1032, arribem immediatament a la pedrera dels Ocells que és una antiga pedrera abandonada on s’havien explotat les pissarres negres del Silurià d’un intens color negre degut al seu elevat contingut de matèria orgànica. També cal destacar el fenomen del drenatge àcid de l’entorn que li dona un bigarrat acoloriment per l’oxidació dels sulfurs de ferro que hi ha a les pissarres. Info sobre la pedrera.

La pedrera dels Ocells amb la boca de la mina i l’aigua amb presència d’òxids i
hidròxids de ferro —limonita— i pissarres (Fotos de 2006)

Informació de l'itinerari
Tant sobre la pedrera dels Ocells com sobre la resta dels diferents punts d’interès geològic del recorregut hem considerat essencial incloure un extracte de la magnífica Guia de Geologia de Collserola editada el 2008 pel Consorci del Parc de Collserola així com l'enllaç amb la Guia Geològica del Baix Llobregat, que descriu de forma més exhaustiva els punts de l'itinerari que proposem.

Coll de Can Ribes
Als entorns del coll de Can Ribes, al marge dret del camí que duu a Molins de Rei, hi ha capes de pocs cm de roques sedimentàries de composició silícica i coloració negra o fosca deguda a la presència de partícules carbonoses. Es tracta de lidites, que han estat utilitzades com a pedra de toc per determinar la puresa de l’or i l’argent.
Lidites prop del coll de Can Ribes (Guia de Geologia de Collserola)
Masia de can Ferrers

Pedrera de Can Ferrers (o Farrés)

L’itinerari passa per la masia de can Ferrers, la seva mina i la font i arriba a l’antiga pedrera de Can Ferrers, un gran amfiteatre on hi afloren roques calcàries del Silurià superior-Devonià inferior. Tot i que quan es van dipositar aquests sediments calcaris, aquests cobrien les pissarres negres més antigues, els processos tectònics –plegaments–  i l’erosió han deixat l’aflorament reduït a zones com el puig d’Olorda, el turó de Montcada i el casquet de Castellciuró, entre d’altres. Aquestes calcàries contenen fòssils marins com ara cefalòpodes ortoceràtids.

Pedrera de can Ferrers

En aquest antic front de pedrera es pot veure una estructura de deformació amb plecs i petits encavalcaments produïda durant l’orogènia herciniana amb les capes sedimentàries molt ben delimitades a simple vista.

Pedrera de Santa Creu d’Olorda

Deixem la pedrera de Can Farrés sense perdre alçada i arribem de seguida a l’antiga pedrera de Santa Creu d’Olorda, les roques calcàries de la qual s’han explotat, bàsicament, per a l’obtenció del ciment portland, una indústria explotada successivament per les empreses La Auxiliar de la Construcción, S.A., Cementos Molins i CEMEX a partir de 1921. Petita història de l’explotació de la pedrera de Santa Creu d’Olorda.

Les roques de les pedreres de Can Ferrers i del Sanson són del Devonià i del Silurià (Paleozoic) són calcoesquists i calcàries argiloses, calcàries noduloses amb pissarres sericítiques i pissarres ampelítiques amb fil·lites i sericites.



Imatges de la pedrera del Sanson amb els estrats calcaris ben visibles i les antigues instal·lacions sense servei amb imatges fetes l'any 2021. Damunt d'aquestes ratlles, cim del puig d'Olorda.

Independentment del nom de la societat explotadora, moltíssima gent s’ha referit sempre a la fàbrica com el Sanson, nom comercial d’un dels primers ciments portland artificials que van sortir dels seus forns.

Anteriorment, les roques calcàries es van fer servir poc com a pedra de construcció d’estructures agràries, perquè s’escollien materials més fàcils de treballar. Això no obstant, durant el segles XVIII i XIX s’inicià el seu ús com a roca ornamental. En particular la calcària “griotte”, present a Olorda, ha estat emprada en escultura i arquitectura arreu d’Europa. Una bona mostra la tenim a bcnsostenible.cat on, sota el títol Les calcàries del Devonià al mur de la casa de Martí Trias se’ns mostra la tanca d’aquesta casa de la carretera del Carmel de Barcelona.

Mur de la casa modernista Martí Trias construïda el 1905 a la part alta del Park Güell. 
Foto de S. Valenzuela García.










 



Cap comentari:

Publica un comentari