divendres, 26 de febrer de 2021

Tibidabo

 

Amb els seus 516 m d'altitud, el Tibidabo és el cim més alt de la serra de Collserola, i en ell hi conflueixen una bona part dels camins del Parc Natural. Un dels itineraris més atractius és el d'assolir-lo pel vessant nord recorrent el fondal de la Budellera amb el seu magnífic bosc d'alzines i roures. El recorregut que proposem passa també pel nucli antic de Santa Maria de Vallvidrera i la Vil·la Joana, al costat de la qual hi ha l'edifici del Centre d'Informació del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Consorci que l'administra. Les fotografies d'aquest itinerari estan preses en diverses èpoques de l'any.


























Es tracta d'un itinerari de 15 km amb un bon desnivell perquè a més del cim del Tibidabo també assoleix el turó de Can Pasqual, que amb els seus 470 m és segon cim més alta de la serra. Aquest itinerari es pot fer en 4 h 15 min, però es pot escurçar, baixant molt el desnivell d'altitud acumulada, si deixem de fer el darrer cim i decidim seguir la pista per anar directament al coll de Can Cuiàs, on comença i acaba l'itinerari, estalviant de pas 3 km de recorregut i 45 min de trajecte. Track sencer


























Font de Can Llevallol, situada en un indret molt humit i frescal (2014)


























Font de l'Espinagosa, a prop del pantà de Vallvidrera en un entorn recentment endreçat (2014)


























Pantà de Vallvidrera en un moment amb força aigua (2016) i just deixant el pantà, camí de Santa Maria de Vallvidrera trobarem a la dreta la Mina Grott construïda per traslladar aigua des del pantà a l'antic municipi de Sarrià. 


























Santa Maria de Vallvidrera, nucli antic del municipi de Vallvidrera (2014)





























Vil·la Joana on Mossèn Cinto Verdaguer hi feu estada i on va morir el 1902 (Foto de 2016)


























Bosc exuberant pujant al coll de la Vinassa


























La font d'en Canet sempre acostuma a rajar (2011)





















A la imatge superior en blanc i negre podem veure el cim del Tibidabo l'any 1886 amb la primera capella, traslladada i encastada posteriorment al nou edifici una vegada restaurada. A la foto en color el Temple Expiatori del Sagrat Cor l'any 2010


























Durant algun hivern hi cau una nevada, però la més recent del 2010 (imatge) va ser notable





























Des del cim del Tibidabo hi ha una gran vista de la ciutat de Barcelona (2006)


























A més dels interessants edificis que hi ha al cim del Tibidabo (detallats a l'enllaç del principi), destaca l'Observatori Fabra que data de 1904 amb registres meteorològics de gran valor climatològic per la seva antiguetat. Imatge de 2008


























La font de la Budellera està situada en una frondosa raconada (2018)


























La de la Budellera és una font que acostuma a rajar sempre (2018)


























Important massa forestal al clot i torrent de la font Budellera (2018)


























Si optem per fer l'itinerari llarg assolirem la carena del turó de Can Pasqual de la imatge (2016)


























Molt a prop del pantà i en el camí que duu a Santa Maria de Vallvidrera hi ha la Mina Grott construïda el 1908 per traslladar aigua des del pantà a l'antic municipi de Sarrià. Foto del 2006.


























L'itinerari acaba on ha començat, al coll de Can Cuiàs on l'any 1228 havia existit un petit monestir de monges sota el nom de Sant Joan de l'Erm. Actualment existeix el llibre de Raimon Masdéu i Térmens El monestir femení de Sant Joan de l'Erm (1228-1466) publicat l'any 2019 per l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Foto del 2008.

1 comentari:

  1. Avui ens hem engrescat a fer part d'aquesta proposta, tot i que per encaixar-la en la nostra mida habitual hem deixat el vehicle a l'escola Xiprers, al costat del centr4e d'informació de Vil·la Joana, i ens hem enfilat cap al coll de la Vinyassa, tornant per la font de la Budellera. Ens ha quedat un recorregut de 2:15h, molt agradable i recomanable. Llàstima del vallat de Cal Tano.
    Enci

    ResponSuprimeix