La Vall de Sant Medir és un dels indrets de Collserola on podem gaudir d'una exuberant vegetació constituïda per un dens bosc mixt d'alzina i roures, que passa a ser bosc de ribera al fons de la vall i als torrents que hi menen. La imatge de dalt és presa al torrent de la Salamandra, a la capçalera de la vall.
Font Groga, envoltada per un magnífic bosc amb uns notables roures. A Collserola, els roures els trobem en el vessant nord junt amb l'alzinar. Domina el roure martinenc (Quercus pubescens) i el roure cerrioide (Quercus cerrioides), el qual esdevé una forma híbrida del primer. També hi ha alguns exemplars de roure africà (Quercus canariensis) i alguns de fulla gran (Quercus petraea). Per la complexitat per poder-los conèixer, recomanem el llibre Atles dels arbres de Collserola de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010.
De la font Groga a Sant Medir resseguim un camí per dins d'un frondós bosc de ribera amb oms, àlbers, pollancres, freixes, plàtans, salzes i robínies.
L'ermita de Sant Medir és una capella romànica, actualment restaurada, on cada 3 de març té lloc un popular aplec. També és prou coneguda la llegenda de Sant Medir.
A la carena que va del turó de Valldaura al turó de Sant Cebrià hi ha un magnífic bosc mixt d'alzina i roures, mentre que a la zona més alta i assolellada que dona a la ciutat de Barcelona hi ha arboços i bosquets de pi pinyer. El pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues el trobem a les zones baixes del vessant de Sant Cugat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada