Tibidabo

 

Amb els seus 516 m d'altitud, el Tibidabo és el cim més alt de la serra de Collserola, i en ell hi conflueixen una bona part dels camins del Parc Natural. Un dels itineraris més atractius és el d'assolir-lo pel vessant nord recorrent el fondal de la Budellera amb el seu magnífic bosc d'alzines i roures. El recorregut que proposem passa també pel nucli antic de Santa Maria de Vallvidrera i la Vil·la Joana, al costat de la qual hi ha l'edifici del Centre d'Informació del Parc Natural de la Serra de Collserola i el Consorci que l'administra. Les fotografies d'aquest itinerari estan preses en diverses èpoques de l'any.

Es tracta d'un itinerari de 15 km amb un bon desnivell perquè a més del cim del Tibidabo també assoleix el turó de Can Pasqual, que amb els seus 470 m és segon cim més alta de la serra. Aquest itinerari es pot fer en 4 h 15 min, però es pot escurçar, baixant molt el desnivell d'altitud acumulada, si deixem de fer el darrer cim i decidim seguir la pista per anar directament al coll de Can Cuiàs, on comença i acaba l'itinerari, estalviant de pas 3 km de recorregut i 45 min de trajecte. Track sencer

Font de Can Llevallol, situada en un indret molt humit i frescal (2014)

Font de l'Espinagosa, a prop del pantà de Vallvidrera en un entorn recentment endreçat (2014)

Pantà de Vallvidrera en un moment amb força aigua (2016) i just deixant el pantà, camí de Santa Maria de Vallvidrera trobarem a la dreta la Mina Grott construïda per traslladar aigua des del pantà a l'antic municipi de Sarrià. 

Santa Maria de Vallvidrera, nucli antic del municipi de Vallvidrera (2014)

Vil·la Joana on Mossèn Cinto Verdaguer hi feu estada i on va morir el 1902 (Foto de 2016)

Bosc exuberant pujant al coll de la Vinassa

La font d'en Canet sempre acostuma a rajar (2011)

A la imatge superior en blanc i negre podem veure el cim del Tibidabo l'any 1886 amb la primera capella, traslladada i encastada posteriorment al nou edifici una vegada restaurada. A la foto en color el Temple Expiatori del Sagrat Cor l'any 2010

Durant algun hivern hi cau una nevada, però la més recent del 2010 (imatge) va ser notable

Des del cim del Tibidabo hi ha una gran vista de la ciutat de Barcelona (2006)

A més dels interessants edificis que hi ha al cim del Tibidabo (detallats a l'enllaç del principi), destaca l'Observatori Fabra que data de 1904 amb registres meteorològics de gran valor climatològic per la seva antiguetat. Imatge de 2008

La font de la Budellera està situada en una frondosa raconada (2018)

La de la Budellera és una font que acostuma a rajar sempre (2018)

Important massa forestal al clot i torrent de la font Budellera (2018)

Si optem per fer l'itinerari llarg assolirem la carena del turó de Can Pasqual de la imatge (2016)

Molt a prop del pantà i en el camí que duu a Santa Maria de Vallvidrera hi ha la Mina Grott construïda el 1908 per traslladar aigua des del pantà a l'antic municipi de Sarrià. Foto del 2006.

L'itinerari acaba on ha començat, al coll de Can Cuiàs on l'any 1228 havia existit un petit monestir de monges sota el nom de Sant Joan de l'Erm. Actualment existeix el llibre de Raimon Masdéu i Térmens El monestir femení de Sant Joan de l'Erm (1228-1466) publicat l'any 2019 per l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Foto del 2008.

La Vall de Sant Medir

 

La Vall de Sant Medir és un dels indrets de Collserola on podem gaudir d'una exuberant vegetació constituïda per un dens bosc mixt d'alzina i roures, que passa a ser bosc de ribera al fons de la vall i als torrents que hi menen. La imatge de dalt és presa al torrent de la Salamandra, a la capçalera de la vall.

Per recórrer aquesta vall recomanem fer un itinerari que podem començar al coll Serola (397 m), o Vista Rica, davallant fins a la font Groga i seguir el torrent de la Salamandra fins a Sant Medir, després anirem al pantà de Can Borrell, el forn ibèric i Sant Adjutori, enfilant finalment el Pas del Rei i el turó del Maltall o de la Magarola (430) per retornar al coll Serola. Seran 11 km que es poden en unes 3 h 40 min. Track

Font Groga, envoltada per un magnífic bosc amb uns notables roures. A Collserola, els roures els trobem en el vessant nord junt amb l'alzinar. Domina el roure martinenc (Quercus pubescens) i el roure cerrioide (Quercus cerrioides), el qual esdevé una forma híbrida del primer. També hi ha alguns exemplars de roure africà (Quercus canariensis) i alguns de fulla gran (Quercus petraea). Per la complexitat per poder-los conèixer, recomanem el llibre Atles dels arbres de Collserola de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010.

De la font Groga a Sant Medir resseguim un camí per dins d'un frondós bosc de ribera amb oms, àlbers, pollancres, freixes, plàtans, salzes i robínies.

L'ermita de Sant Medir és una capella romànica, actualment restaurada, on cada 3 de març té lloc un popular aplec. També és prou coneguda la llegenda de Sant Medir.

Font de Sant Medir

Pantà de Can Borrell

Forn ibèric

Sant Adjutori

A la carena que va del turó de Valldaura al turó de Sant Cebrià hi ha un magnífic bosc mixt d'alzina i roures, mentre que a la zona més alta i assolellada que dona a la ciutat de Barcelona hi ha arboços i bosquets de pi pinyer. El pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues el trobem a les zones baixes del vessant de Sant Cugat. 

Fonts de l'entorn de Santa Creu d'Olorda

 
A l'entorn de Santa Creu d'Olorda, entre els termes de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, hi ha un conjunt de fonts que es poden recórrer parcialment en un itinerari que iniciem des de can Solanes. És un itinerari llarg de 15 km, que vam fer en 4 h 15 min, el qual es pot escurçar o allargar en funció de si volem veure'n més o menys, seguint aquest ordre de fonts que es poden veure: de la Torre Abadal, de la Tartana (foto de dalt), de Can Ferrers, de Can Furriol i de Santa Margarida (Valldonzella). Track

Aquest és un itinerari per destacar diferents aspectes sobre els cursos d’aigua, les fonts i el seu manteniment. Les mines de la font del Broll i la de la torre Abadal són una constatació dels efectes del pas del temporal Glòria el gener de 2020 ja que la del Broll ha quedat inaccessible per la quantitat d’arbres caiguts, igualment que la d’Abadal, tot i que d’aquesta encara es veu la malmesa entrada.

Unes altres fonts han quedat tancades dins de les propietats, sense possibilitats d’accedir-hi. Tal és el cas de la font de can Parellada. Una tercera situació del tot irreversible és la “urbanització” i conversió en parc públic de l’àrea d’una font, popular fins més enllà de la meitat del segle passat. Tal és el cas de la font de la Salut de Sant Feliu de Llobregat.

Val també la pena parar esment que la majoria de les fonts són possibles per la presència d’una mina que capta l’aigua d’un aqüífer, sovint d’un torrent, i que habitualment omplia una bassa o safareig que permetia el rec dels horts. Totes aquestes infraestructures necessiten un manteniment que avui en dia, amb el progressiu abandonament del camp com a medi de vida, s’ha deixat de fer. Gairebé totes les fonts de l’itinerari en són un bon exemple.

Entrada a la font de la Torre Abadal coberta de branques i arbres caiguts (Febrer 2021)

Font de Can Ferrers situada molt a prop de la mina que és a peu de camí (Febrer 2021)

Font de Santa Margarida a Valldonzella (Setembre de 2013)

Foto de la font de Can Furriol en força bon estat i rajant (Febrer 2021)

Desviant-se una mica, des de Santa Creu a can Furriol es pot anar a la font d'en Marc (Març 2015)

Les Escletxes del Papiol i Puig Madrona

 En un mateix itinerari proposem tres indrets fàcilment accessibles des del Papiol. Un d'ells són les Escletxes del Papiol, l'altre l'ermita de la Salut i finalment el cim del Puig Madrona. 

Les Escletxes del Papiol són unes esquerdes naturals, situades prop del Papiol, constituïdes per roques calcàries miocèniques assentades damunt d'un terreny argilós estovat per filtracions naturals. Ampliar informació en el Blog del Centre Excursionista Àliga.

L'itinerari és de 7,4 km, que es pot fer en 2 h. 15 min. i l'iniciem al sector més alt del Papiol (138 m) des d'on de seguida s'arriba a les esmentades Escletxes. Després cal anar a trobar el torrent de la Mina per on arribem al coll d'en Faura per dins d'un alzinar amb pi blanc en força bon estat. Per una pista ampla, l'itinerari ens durà a l'ermita de La Salut molt ben restaurada. Ens trobem en una esplanada des d'on veiem el cim del puig Madrona  al nord i davant nostre. S'hi puja per dins de l'alzinar seguint un costerut corriol senyalitzat com a Petit Recorregut (PR) en blanc i groc. És el cim més a ponent de la serra de Collserola i gaudeix d'una gran panoràmica de l'Ordal, Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Track

Ermita preromànica de La Salut del Papiol

El Tibidabo i carena de Collserola vist des del cim del puig Madrona (342 m)

Torrent de Can Gordi i Sant Vicenç del Bosc

El torrent de Can Gordi és una de les fondalades del vessant nord de Collserola on podem gaudir d'una esplèndida massa forestal amb un bon bosc de pi blanc i alzinar dins del qual hi ha exemplars de roure martinenc i de cerrioide, mentre que al fons del torrent hi ha un espès bosc de ribera.

Imatge d'una aquarel.la feta per Octavi Galzeran i Peguero de la masia de can Gordi. La imatge forma part d'un plafó amb una descripció de la masia, la qual actualment està molt enrunada. La fotografia data de l'12/11/2020.

Proposem fer un itinerari de 9 km, amb un temps efectiu estimat de 2 h.35 min, el qual iniciarem al km 7,5 de la carretera BP-1417 que va de Barcelona a Sant Cugat. El recorregut ens portarà al torrent de Can Gordi on trobarem la masia i la seva font, davallant després fins a les restes de l'ermita romànica de Sant Vicenç del Bosc amb la corresponent font. Posteriorment baixarem fins a la Torre Negra i el Pi de Can Xandri retornant pel camí costerut que ressegueix la serra de Sant Vicenç fins al punt d'inici. Track

Masia de can Gordi l'any 2020. Fitxa del patrimoni de Sant Cugat

La Font de Can Gordi fotografiada el 2020 ens convida a parlar de les Dones d'Aigua i més concretament de la Dona d'Aigua de la Font de Can Gordi

Sant Vicenç del Bosc Arxiu Nacional Catalunya i Parc Natural de Collserola 

Font de Sant Vicenç del Bosc

La Torre Negra

Font de l'Ermetà

Pels torrents de Sant Iscle i de Can Güell

 Des de l'àrea de Can Coll proposem assolir el turó d'en Fotja pel torrent de Sant Iscle i retornar pel torrent de Can Güell, passant per zones molt boscoses del vessant nord de Collserola.

Pujant pel torrent de Sant Iscle seguint el GR-92 i enmig d'una vegetació exuberant.

L'itinerari el desviem inicialment fins al puig de la Guàrdia, cim situat més al nord d'aquest sector de Collserola, per després anar a can Catà i Sant Iscle des d'on iniciem la pujada a la carena seguint el torrent de Sant Iscle fins al turó d'en Fotja. La baixada la fem per la serra d'en Fotja fins iniciar la davallada a la font de Can Güell o dels Caçadors i retornar a can Coll pel costat del torrent de Can Cerdà. És un itinerari de 12,5 km que vam fer en 3.10 h si bé poden esdevenir unes 3.40 h Track

Sant Iscle de les Feixes (Viquipèdia) (Parc Natural)

Font Vella de Can Ferrer

Vessant nord del turó d'en Fotja

Roures al torrent de Can Güell

Font de Can Güell o dels Caçadors